Sofia Pascual Puerto

El pla d’intervenció psicopedagògic (PIP) desenvolupat ha seguit l’enfocament conductista de Watson i Skinner, d’acord a Monereo Font (2003): “respectar el ritme d’aprenentatge de cada alumne, assegurant-li l’espai de temps que necessiti per a avançar” (p. 24), per donar suport a les persones amb SD en aconseguir una experiència digital segura i responsable en l’ús de les xarxes socials. El PIP compleix els 5 valors i compromisos de la carta de serveis de la Fundació ASTRID-21, que són: Respecte (es consideren les persones amb discapacitat intel·lectual ciutadans de ple dret), Innovació (es potencien noves metodologies que permetin desenvolupar nous programes adaptats a les necessitats de les persones ateses), Eficiència (s’aprofita l’experiència professional en el sector per aconseguir el màxim rendiment amb els recursos adequats), Treball en equip (es disposa de personal qualificat, amb ètica professional i amb la formació adequada per potenciar un sistema participatiu en la presa de decisions i que promogui el treball coordinat amb altres entitats i agents socials) i Qualitat (es compleixen les normatives vigents d’aplicació i consolidació del sistema de qualitat segons a norma ISO9001 per tal de garantir la qualitat del funcionament de l’entitat i la satisfacció de les persones ateses i de les seves famílies).

El projecte ha respost totalment a les necessitats detectades en el centre, atès que mai abans s’havien dut a terme càpsules sobre l’ús de les xarxes socials amb responsabilitat i seguretat, i per tant el PIP ha estat una novetat i una necessitat a cobrir degut a l’actual paradigma de socialització virtual, un univers d’oportunitats i riscos que sovint no són accessibles per a moltes persones amb discapacitat intel·lectual (DI), tal com indica Pegalajar, P., i Comenero, Mª Jesús (2014) citat a Martínez Calvo (2022).

Al llarg del pràcticum he tingut l’oportunitat de desenvolupar competències aplicant coneixements adquirits al llarg del màster dins l’àmbit sociocomunitari, he pogut experimentar el repte de resoldre problemes en un entorn poc conegut, com és el del col·lectiu de persones amb síndrome de Down (SD) i discapacitat intel·lectual (DI), el qual té unes necessitats i limitacions concretes que fan que la resolució de problemes s’hagi d’abordar d’una forma específica. He tingut l’oportunitat d’aplicar els continguts teòrics del màster, concretament  mitjançant la contribució realitzada durant la pràctica psicopedagògica col·laborativoconstructivista en educació no formal, com detallen Badia et al. (2006) : “a) Planificació i organització general de l’actuació educativa: plans, programes, projectes. b) Disseny específic de l’actuació educativa. c) Actuació directa en l’acció educativa. d) Avaluació d’actuacions educatives” (p.28). He contrastat coneixements teòrics adquirits amb la realitat de l’entitat i les particularitats que presenten les persones amb DI al nostre territori quant a capacitat jurídica, tutoratge, responsabilitats socials i ètiques educatives en relació amb els seus coneixements i drets: d’acord al Parlament Europeu i del Consell (2019) les persones amb discapacitat intel·lectual es troben incloses entre les persones amparades dins del principi d’accessibilitat, no obstant, la Llei 8/2021, de 2 de juny, suposa un nou paradigma en matèria de protecció de les persones amb discapacitat intel·lectual ja que suprimeix les declaracions d’incapacitat, amb el que això implica quan a responsabilitat i tutoratge.

Una oportunitat molt enriquidora ha estat la de poder treballar de forma coordinada amb l’equip psicopedagògic que m’ha ajudat i orientat en tot moment en quant a sistemes i estratègies de treball eficaces en l’entorn de la DI. Les necessitats psicopedagògiques de persones amb SD i DI de l’entitat estan diagnosticades per part de l’equip psicopedagògic, no obstant, vaig tenir en compte diferents metodologies per al disseny i l’aplicació del pla d’intervenció considerant les singularitats del context sociocomunitari. En el procés del PIP he pogut gestionar i coordinar els processos d’aprenentatge de les persones adultes amb SD en l’aprenentatge d’eines i recursos per a gestionar de forma segura i responsable les seves xarxes socials, amb una actitud oberta i adaptable a trobar les millors solucions per a assolir els reptes i objectius establerts de forma flexible, en tant que el col·lectiu presenta unes mancances de coneixements de base i unes limitacions cognitives que fan que l’aproximació a la consciència de risc en l’ús de les xarxes socials s’hagi d’abordar de forma molt específica: amb quantitat d’exemples reals i pràctics i contínues repeticions de contingut per garantir el seu assoliment, etc.

He tingut l’oportunitat d’assessorar i orientar les professionals psicopedagògiques de l’entitat en el disseny, la implantació i l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge, facilitant l’atenció a la diversitat i afavorint la igualtat d’oportunitats de tots els membres del grup. Així mateix, he tingut la sort de poder liderar i acompanyar un procés de canvi i formació d’un àmbit tan necessari avui dia com és l’ús de les xarxes socials amb un grup de persones amb DI i SD, sempre respectant els principis d’atenció a la diversitat i implantant estratègies enfocades a aconseguir els objectius marcats. Les tasques desenvolupades han estat molt significatives i útils per desenvolupar el PIP, amb comunicació constant amb la tutora de pràctiques de l’entitat, de forma assertiva i enriquidora gràcies a la seva expertesa i coneixements professionals que m’ha pogut guiar i orientar en tot el procés. La relació amb les persones usuàries de l’entitat ha estat molt fluïda i dialogant des del començament I el clima de treball ha estat molt agradable per a totes les parts.

Les meves expectatives no eren gaire concretes ja que abans d’iniciar les pràctiques exactament no sabia quins objectius i projectes es desenvolupaven des d’ASTRID i un cop dins de l’entitat he vist l’abast i dimensions de l’educació integral que ofereix l’equip psicopedagògic i l’experiència ha estat molt enriquidora, tant a nivell de recursos i eines apreses, com a nivell humà per la implicació amb les persones i les circumstàncies de cada persona participant amb projectes integrals a llarg termini i acompanyaments psicopedagògics en totes les etapes vitals per garantir una qualitat i benestar en la vida de les persones amb SD i DI.

Com a millora només puc dir que a nivell d’intervenció psicoeducativa l’experiència ha estat molt enriquidora i que només va quedar en alguns moments limitada per la manca de disposició de tots els recursos audiovisuals necessaris ja que potser s’estaven fent servir de forma simultània en diferents grups al centre, però la capacitat d’adaptació de l’equip professional ha estat un model molt enriquidor.

Finalment, conclouré dient que la meva aportació al centre pot servir com a recurs per reproduir aquesta intervenció psicopedagògica en la càpsula d’ús de les xarxes socials i també, prospectivament es podria ampliar la intervenció amb més pràctiques d’eines i estratègies de seguretat digital.

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Badia, A. et al. (2006). La pràctica psicopedagògica en educació no formal. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Martínez Calvo, J. (2022). Discapacidad intelectual y redes sociales: el difícil equilibrio entre accesibilidad y protección. Anuario de Derecho Civil, 1. https://doi.org/10.53054/adc.v75i1.8977

Monereo Font, C. et al. (2003). Models d’orientació educativa i intervenció psicoeducativa. FUOC.

Un cop finalitzades les sessions formatives dutes a terme en el marc del pla d’intervenció psicopedagògica s’ha fet un recull d’informació per a poder valorar l’assoliment dels objectius indicats a l’inici del projecte mitjançant l’administració de diferents instruments de recollida d’informació:

1. Abans de l’inici de la intervenció es va administrat entre les persones participants de les càpsules formatives en xarxes socials, un qüestionari per a conèixer coneixements que tenien de base sobre les xarxes socials i com les utilitzaven.
2. A la tercera sessió es va fer entrega d’un recull dels conceptes de risc i les estratègies per a fer-hi front que disposen per fer un ús responsable.
3. A la darrera sessió es va facilitar una enquesta de satisfacció per recollir si el que s’havia treballat havia estat satisfactori i adequat per les persones participants i que també tinguessin l’oportunitat d’aportar alguns aspectes de millora.
4. També al finalitzar la darrera sessió es va distribuir un qüestionari resum d’autoavaluació de fàcil comprensió adaptat a les necessitats de les persones usuàries de les càpsules per tal d’avaluar i comprovar aquells aspectes apresos durant les diferents sessions formatives. Aquest consistia en un petit test d’avaluació per tenir constància dels aprenentatges adquirits durant aquestes sessions.
5. Per últim, al finalitzar es va facilitar una enquesta a les famílies per determinar la seva avaluació en relació a la percepció de millora progressiva en el temps en l’ús de les xarxes socials per part dels/les fills/es.

Resum de l’avaluació global de la intervenció realitzada:

Coneixement previ i ús de xarxes socials:

Hi havia de partida una manca generalitzada de coneixement sobre mesures de seguretat en l’ús de xarxes socials, tot i que una proporció significativa dels participants en fa ús econòmic, segons indiquen, tot i que les seves famílies no ho manifesten així.

Les persones participants manifesten patrons d’ús polaritzats: mentre la majoria les utilitza menys d’una hora al dia, un segment petit però significatiu en fa un ús intensiu. Aquesta informació contrasta amb el que indiquen les famílies que creuen en general que empren menys d’una hora al dia.

La percepció de riscos com l’addicció, l’ansietat, les estafes i l’assetjament és alta, però el desconeixement d’eines de protecció limita l’aplicació de mesures de seguretat.

Impacte de la intervenció psicopedagògica:

Els participants han adquirit coneixements bàsics sobre identitat digital, riscos associats a les xarxes socials i eines de seguretat, mostrant avenços importants en la seva capacitat d’identificar i gestionar aquests riscos. Conceptes com el ciberassetjament, el “grooming” i la importància de les configuracions de privacitat han estat interioritzats. Els participants també han entès la diferència entre identitat digital i presencial.

S’ha treballat el concepte de “Ciutadania Digital” i s’ha fomentat una conducta responsable en línia, incloent la “netiqueta” i regles d’or per a un ús respectuós.

Implicació i percepció de les famílies:

Les famílies no han percebut grans canvis en els hàbits d’ús de xarxes socials dels seus fills/es després de la formació, probablement per la curta durada del programa.

Hi ha diversitat en l’aplicació de mesures de seguretat a nivell familiar, amb alguns nivells de supervisió però també amb desconeixement de recursos específics.

Les famílies mostren preocupació per riscos com les manipulacions, estafes o assetjaments, i valoren la innocència i prudència dels seus fills/es, tot i que consideren que poden no identificar situacions de risc subtils.

Valoració del programa formatiu:

Les persones participants valoren molt positivament la càpsula, tant pel contingut com per la metodologia emprada (vídeos, debats, fitxes, etc.). Aquesta afirmació contrasta amb la de les famílies que indiquen no haver percebut grans canvis en els hàbits d’ús de xarxes socials dels seus fills/es després de la formació, malgrat haver rebut informació del que estaven fent durant les sessions en document imprès en paper per a poder reprendre com a document de consulta.

Les oportunitats d’interacció i participació han estat molt ben valorades i es percep una elevada satisfacció general.

No es van indicar temes o metodologies a millorar, i les expectatives, en els casos en què s’han expressat, s’han complert o superat.

Podem concloure, doncs, que els objectius previstos a l’inici del pla d’intervenció s’han aconseguit parcialment:

OE1: – Donar a conèixer les diferents xarxes socials més utilitzades.

OE2: – Conscienciar dels perills de les xarxes socials sense mesures de seguretat.

OE3: – Ensenyar a tenir criteri a l’hora de donar fiabilitat a la informació de la xarxa.

OE4: – Proporcionar eines i recursos per a gestionar les xarxes socials.

OE5: – Ensenyar a desenvolupar una conducta responsable i respectuosa.

Aspectes a millorar i reflexions finals pel que es considera que els objectius s’han complet parcialment són els següents:

La formació ha estat útil però probablement insuficient en durada i repetició per a consolidar canvis significatius en els hàbits de les persones participants, segons les famílies.

Caldria oferir més recursos i suport a les famílies per complementar la formació i augmentar la seva implicació en la supervisió i ensenyament de mesures de seguretat.

Seria recomanable aprofundir en aspectes com la identificació i gestió pràctica de riscos, així com treballar en més escenaris reals o simulacions per reforçar l’aprenentatge.

Hem realitzat les darreres activitats del pla d’intervenció:

A4: Configuració de la privacitat de les xarxes socials més utilitzades.

Metodologia: Es van visualitzar diferents tutorials sobre la la configuració de privacitat d’algunes de les xarxes socials més utilitzades per les persones participants com són: Facebook, Instagram i/o TikTok. A continuació cada participant va cercar en els seus mòbils les configuracions de privacitat de les xarxes que més utilitzen i es va finalitzar la sessió amb una posada en comú i debat grupal.

En aquesta sessió es va administrar un qüestionari de valoració per part de els famílies de les persones participants a la càpsula de l’ús de les xarxes socials que fan d’ençà l’inici de la formació (modificacions, evolució, etc.) per conèixer l’evolució que puguin haver fet mitjançant aquesta avaluació de seguiment.

Conclusió: Aquesta sessió va ser molt activa i participativa per tots els membres del grup ja que cada persona va poder experimentar en les xarxes que més utilitzen, van fer moltes consultes i proves, cosa que va permetre veure la utilitat de forma directa. L’experimentació és la forma més pràctica i directa d’interioritzar tot el que han estat aprenent durant les sessions, donant sentit i pertinença a allò que fan i gestionen de forma responsable i autònoma.

També s’ha dut a terme la sessió A5: Ciutadania digital i regles d’or de les xarxes socials.

Metodologia: Es va fer una sessió informativa sobre el concepte de la ciutadania digital i les regles d’or de les xarxes socials, a partir del dossier XTEC de “Ús segur i responsable de les xarxes” de la Generalitat de Catalunya (2018) es va presentar un breu recull de recomanacions d’ús i seguretat de les xarxes socials i es va finalitzar la sessió fent una lectura comú del compromís de la ciutadania digital i signant el compromís de conducta en les xarxes socials, finalment es va fer una posada en comú i debat grupal.

Al finalitzar aquesta sessió se’ls va administrar un qüestionari d’auto-avaluació per recordar i revisar tots els conceptes i procediments apresos durant el pla d’intervenció en relació a la seguretat i responsabilitat d’ús de les xarxes socials.

Per últim es va administrar un qüestionari de satisfacció per conèixer la relació entre les expectatives de la formació i allò aconseguit, si la metodologia pedagògica emprada ha estat la més adequada, si haguessin preferit aprofundir en alguns temes, o si han quedat de pendents d’abordar, etc.

Conclusions: El grup ha fet una evolució molt gran respecte a l’inici de les activitats, cada una de les sessions han estat molt intenses, malgrat alternar teoria i pràctica, els ha representat un esforç molt gran, especialment a l’hora de completar els qüestionaris inicial, de seguiment i de valoració final. La capacitat de concentració i de retenció de la major part de les persones participants és molt baixa i aquest aspecte ha condicionat l’organització i dinàmica de les sessions i la distribució del temps.

La utilitat i necessitat de mantenir la formació en l’ús de les xarxes socials amb seguretat i de forma responsable és evident a partir del desenvolupament de les activitats dutes a terme durant el pla d’intervenció. Aquest és un primer contacte d’una formació necessària mantenir al llarg del temps per consolidar conceptes i rutines de conducta digital.

Vaig iniciar el pla d’intervenció amb dues activitats per conèixer el punt de partida en relació als coneixements i usos que fan les persones amb Síndrome de Down de les xarxes socials.

La primera activitat va ser l’Avaluació inicial: Recollida i detecció dels coneixements que hi ha de base sobre les xarxes socials, com les utilitzen i quines eines i estratègies de seguretat apliquen.

Metodologia: Vaig distribuir a les persones participants de la càpsula formativa de xarxes socials un breu qüestionari per saber quin coneixement i ús previ tenen de les xarxes socials.

La segona activitat va ser l’A1: Dinàmica de conscienciació sobre la identitat digital.

Metodologia: Es va dur a terme una introducció a les diferències entre la identitat presencial i la identitat digital a les xarxes socials utilitzant el concepte de la “Finestra de Johari” de Joseph Luft i Harry Inghman (Welch, 2023) de forma molt bàsica i adaptada per facilitar la comprensió de les persones amb Síndrome de Down i discapacitat intel·lectual del centre. A continuació es va dur a terme una dinàmica de treball individual d’autoreflexió creant la seva pròpia “Finestra de Johari”. A continuació van treballar en parelles l’anàlisi de l’exercici desenvolupat per cada participant. Al finalitzar la sessió es va fer una posada en comú i una reflexió grupal.

Conclusions de les activitats desenvolupades: La comprensió general del grup és molt bàsica, cada element del qüestionari necessita una reformulació i repetició constant, requereixen molta interpretació i exemples molt simples. Els costa molt avançar individualment, sovint es bloquegen i requereixen atenció personal i guiatge. Aquests entrebancs fa que el ritme de les activitats s’alenteixi. Per tant, per a properes sessions, he de procurar que les dinàmiques i activitats siguin més adaptades a la capacitat del grup, perquè no arribin al sobre-esforç cognitiu i conseqüent desgast; i també per evitar la frustració i desmotivació.

A l’inici de les pràctiques amb persones amb Síndrome de Down, vaig descobrir que hi havia diferents índex de coeficients intel·lectuals i pensava que potser seria interessant treballar més individualment en funció de les capacitats de cada persona.

A mesura que he anat passant més hores i dies amb grups i persones diferents i sobretot a l’iniciar la implantació del pla d’intervenció dissenyat consensuadament amb les responsables de formació del centre, la meva perspectiva ha anat canviat, he anat coneixent més les persones, comencem a tenir més confiança mútua per expressar-se ells/es i explicar-me com se senten i el que necessiten, i jo per anar sabent com introduir-me, saber donar-los suport i ser útil en definitiva. I he anat veient que la dinàmica d’aprenentatge no és tan individual sinó que treballen molt bé de forma col·laborativa, que els costa molt més entendre l’abstracte, o allò que no es veu, però si les explicacions arriben a la concreció i se’ls facilita exemples, especialment si ho poden experimentar o practicar ells/es mateixos/es, a poc a poc van comprenent, i és preciós veure aquella mirada d’haver assimilat un concepte, aquells ulls brillants!

D’altra banda, he tingut la sort de trobar-me amb un equip psicopedagògic molt professional, amb molta experiència i sensibilitat, que malgrat tenir molts fronts oberts i gestionar molts temes, sempre troben el temps per assessorar-me i donar-me un cop de mà, inclús més enllà de la seva jornada laboral. Els estic súper agraïda per tanta generositat, perquè l’aprenentatge que estic rebent és de l’experiència directa, per tant, no pot ser millor.

Sento que la meva experiència està sent molt enriquidora, tant a nivell acadèmic com a nivell humà i em sento molt afortunada.