Avaluació del pla d’intervenció

Un cop finalitzades les sessions formatives dutes a terme en el marc del pla d’intervenció psicopedagògica s’ha fet un recull d’informació per a poder valorar l’assoliment dels objectius indicats a l’inici del projecte mitjançant l’administració de diferents instruments de recollida d’informació:

  1. Abans de l’inici de la intervenció es va administrat entre les persones participants de les càpsules formatives en xarxes socials, un qüestionari per a conèixer coneixements que tenien de base sobre les xarxes socials i com les utilitzaven.
  2. A la tercera sessió es va fer entrega d’un recull dels conceptes de risc i les estratègies per a fer-hi front que disposen per fer un ús responsable.
  3. A la darrera sessió es va facilitar una enquesta de satisfacció per recollir si el que s’havia treballat havia estat satisfactori i adequat per les persones participants i que també tinguessin l’oportunitat d’aportar alguns aspectes de millora.
  4. També al finalitzar la darrera sessió es va distribuir un qüestionari resum d’autoavaluació de fàcil comprensió adaptat a les necessitats de les persones usuàries de les càpsules per tal d’avaluar i comprovar aquells aspectes apresos durant les diferents sessions formatives. Aquest consistia en un petit test d’avaluació per tenir constància dels aprenentatges adquirits durant aquestes sessions.
  5. Per últim, al finalitzar es va facilitar una enquesta a les famílies per determinar la seva avaluació en relació a la percepció de millora progressiva en el temps en l’ús de les xarxes socials per part dels/les fills/es.

Resum de l’avaluació global de la intervenció realitzada:

Coneixement previ i ús de xarxes socials:

Hi havia de partida una manca generalitzada de coneixement sobre mesures de seguretat en l’ús de xarxes socials, tot i que una proporció significativa dels participants en fa ús econòmic, segons indiquen, tot i que les seves famílies no ho manifesten així.

Les persones participants manifesten patrons d’ús polaritzats: mentre la majoria les utilitza menys d’una hora al dia, un segment petit però significatiu en fa un ús intensiu. Aquesta informació contrasta amb el que indiquen les famílies que creuen en general que empren menys d’una hora al dia.

La percepció de riscos com l’addicció, l’ansietat, les estafes i l’assetjament és alta, però el desconeixement d’eines de protecció limita l’aplicació de mesures de seguretat.

Impacte de la intervenció psicopedagògica:

Els participants han adquirit coneixements bàsics sobre identitat digital, riscos associats a les xarxes socials i eines de seguretat, mostrant avenços importants en la seva capacitat d’identificar i gestionar aquests riscos. Conceptes com el ciberassetjament, el “grooming” i la importància de les configuracions de privacitat han estat interioritzats. Els participants també han entès la diferència entre identitat digital i presencial.

S’ha treballat el concepte de “Ciutadania Digital” i s’ha fomentat una conducta responsable en línia, incloent la “netiqueta” i regles d’or per a un ús respectuós.

Implicació i percepció de les famílies:

Les famílies no han percebut grans canvis en els hàbits d’ús de xarxes socials dels seus fills/es després de la formació, probablement per la curta durada del programa.

Hi ha diversitat en l’aplicació de mesures de seguretat a nivell familiar, amb alguns nivells de supervisió però també amb desconeixement de recursos específics.

Les famílies mostren preocupació per riscos com les manipulacions, estafes o assetjaments, i valoren la innocència i prudència dels seus fills/es, tot i que consideren que poden no identificar situacions de risc subtils.

Valoració del programa formatiu:

Les persones participants valoren molt positivament la càpsula, tant pel contingut com per la metodologia emprada (vídeos, debats, fitxes, etc.). Aquesta afirmació contrasta amb la de les famílies que indiquen no haver percebut grans canvis en els hàbits d’ús de xarxes socials dels seus fills/es després de la formació, malgrat haver rebut informació del que estaven fent durant les sessions en document imprès en paper per a poder reprendre com a document de consulta.

Les oportunitats d’interacció i participació han estat molt ben valorades i es percep una elevada satisfacció general.

No es van indicar temes o metodologies a millorar, i les expectatives, en els casos en què s’han expressat, s’han complert o superat.

Podem concloure, doncs, que els objectius previstos a l’inici del pla d’intervenció s’han aconseguit parcialment:

OE1: – Donar a conèixer les diferents xarxes socials més utilitzades.

OE2: – Conscienciar dels perills de les xarxes socials sense mesures de seguretat.

OE3: – Ensenyar a tenir criteri a l’hora de donar fiabilitat a la informació de la xarxa.

OE4: – Proporcionar eines i recursos per a gestionar les xarxes socials.

OE5: – Ensenyar a desenvolupar una conducta responsable i respectuosa.

Aspectes a millorar i reflexions finals pel que es considera que els objectius s’han complet parcialment són els següents:

La formació ha estat útil però probablement insuficient en durada i repetició per a consolidar canvis significatius en els hàbits de les persones participants, segons les famílies.

Caldria oferir més recursos i suport a les famílies per complementar la formació i augmentar la seva implicació en la supervisió i ensenyament de mesures de seguretat.

Seria recomanable aprofundir en aspectes com la identificació i gestió pràctica de riscos, així com treballar en més escenaris reals o simulacions per reforçar l’aprenentatge.

Darrerres activitats del pla d’intervenció

Hem realitzat les darreres activitats del pla d’intervenció:

A4: Configuració de la privacitat de les xarxes socials més utilitzades.

Metodologia: Es van visualitzar diferents tutorials sobre la la configuració de privacitat d’algunes de les xarxes socials més utilitzades per les persones participants com són: Facebook, Instagram i/o TikTok. A continuació cada participant va cercar en els seus mòbils les configuracions de privacitat de les xarxes que més utilitzen i es va finalitzar la sessió amb una posada en comú i debat grupal.

En aquesta sessió es va administrar un qüestionari de valoració per part de els famílies de les persones participants a la càpsula de l’ús de les xarxes socials que fan d’ençà l’inici de la formació (modificacions, evolució, etc.) per conèixer l’evolució que puguin haver fet mitjançant aquesta avaluació de seguiment.

Conclusió: Aquesta sessió va ser molt activa i participativa per tots els membres del grup ja que cada persona va poder experimentar en les xarxes que més utilitzen, van fer moltes consultes i proves, cosa que va permetre veure la utilitat de forma directa. L’experimentació és la forma més pràctica i directa d’interioritzar tot el que han estat aprenent durant les sessions, donant sentit i pertinença a allò que fan i gestionen de forma responsable i autònoma.

També s’ha dut a terme la sessió A5: Ciutadania digital i regles d’or de les xarxes socials.

Metodologia: Es va fer una sessió informativa sobre el concepte de la ciutadania digital i les regles d’or de les xarxes socials, a partir del dossier XTEC de “Ús segur i responsable de les xarxes” de la Generalitat de Catalunya (2018) es va presentar un breu recull de recomanacions d’ús i seguretat de les xarxes socials i es va finalitzar la sessió fent una lectura comú del compromís de la ciutadania digital i signant el compromís de conducta en les xarxes socials, finalment es va fer una posada en comú i debat grupal.

Al finalitzar aquesta sessió se’ls va administrar un qüestionari d’auto-avaluació per recordar i revisar tots els conceptes i procediments apresos durant el pla d’intervenció en relació a la seguretat i responsabilitat d’ús de les xarxes socials.

Per últim es va administrar un qüestionari de satisfacció per conèixer la relació entre les expectatives de la formació i allò aconseguit, si la metodologia pedagògica emprada ha estat la més adequada, si haguessin preferit aprofundir en alguns temes, o si han quedat de pendents d’abordar, etc.

Conclusions: El grup ha fet una evolució molt gran respecte a l’inici de les activitats, cada una de les sessions han estat molt intenses, malgrat alternar teoria i pràctica, els ha representat un esforç molt gran, especialment a l’hora de completar els qüestionaris inicial, de seguiment i de valoració final. La capacitat de concentració i de retenció de la major part de les persones participants és molt baixa i aquest aspecte ha condicionat l’organització i dinàmica de les sessions i la distribució del temps.

La utilitat i necessitat de mantenir la formació en l’ús de les xarxes socials amb seguretat i de forma responsable és evident a partir del desenvolupament de les activitats dutes a terme durant el pla d’intervenció. Aquest és un primer contacte d’una formació necessària mantenir al llarg del temps per consolidar conceptes i rutines de conducta digital.

Tercera activitat del pla d’intervenció

Aquesta setmana he dut a terme la sessió A3: Ciberassatjament i falsos amics (conceptes de “grooming” i “bots”).

Metodologia: El grup va visualitzar un tall de vídeo-documental sobre la temàtica tot fent pauses per interpretar el que passava a cada seqüència i així assegurar la comprensió, ja que el petit documental escollit és en anglès amb subtítols en català, però parlen molt ràpid i la capacitat de comprensió i atenció del grup és limitat.

A continuació els vaig distribuir unes preguntes adaptades a partir del dossier XTEC de “Ús segur i responsable de les xarxes” de la Generalitat de Catalunya (2018) per respondre individualment i han finalitzat la sessió amb una posada en comú i debat grupal per tal de veure què n’havien extret del què han vist i quin concepte en tenien. S’han remarcat els punts importants durant el debat per tal que els joves tinguessin clars els conceptes més importants.

A.S (Avaluació de seguiment): Al finalitzar aquesta sessió s’ha elaborat un document de forma grupal en què es fa un recull dels conceptes de risc i les estratègies per a fer-hi front que disposen.

Conclusions de l’activitat: El grup estava molt motivat per l’activitat perquè va generar molta expectativa conèixer com es resolia una situació de conflicte que a priori cap persona del grup sabia com podria resoldre. Això va permetre facilitar el debat posterior. Ha estat molt interessant veure al document les actituds i gestions no adequades per tenir una conducta responsable i segura amb les xarxes socials i recordar-los que algunes de les persones que van emplenar el qüestionari de diagnosi inicial van manifestar que duien a terme de forma habitual, sense tenir en compte les conseqüències que se’n pot derivar. Això els ha fet reaccionar de forma positiva. Les eines apreses han estat molt útils i la major part del grup s’ha mostrat molt participatiu i manifestava estar contents de l’aprenentatge. Per contra, una minoria de les persones assistents a la sessió no s’han interessat massa per la situació exposada atès que no interactuen amb persones desconegudes amb les xarxes socials i per tant, infereixen que els riscos associats a aquestes no són per ells/es, malgrat que en les diferents sessions s’ha indicat l’abast dels riscos i la vulnerabilitat que sinó es prenen mesures de seguretat. De cares a la propera sessió, caldrà reforçar les eines de control de la privacitat i la seguretat mitjançant exercicis pràctics i de fàcil comprensió i aplicabilitat.

Segona activitat del pla d’intervenció

Aquesta setmana he dut a terme l’activitat A2: Sessió informativa sobre els usos i riscos de les xarxes socials de les persones participants (diversitat de xarxes i usos, diferents tipus d’interactuació, amb cost econòmic o sense, possibles perills, quines imatges es comparteixen, etc.)

Metodologia: Per dur a terme la sessió informativa he fet servir el suport  d’un power point amb imatges i connexió a internet per poder presentar i conèixer les diferents xarxes socials més conegudes on veuran els seu funcionament, pros i contres i possibles perills si no se’n fa una bona gestió.

Les persones participants van rebre la presentació impresa en color i grapada per a facilitar seguir els conceptes exposats i poder fer anotacions per a poder consultar en futures ocasions.

Després de l’exposició informativa es va fer un treball en parelles en el que van analitzar cada una de les xarxes socials treballades prèviament per tal de veure què havien après i quins aspectes nous els havia aportat, i es va finalitzar la sessió amb una posada en comú i debat grupal en el qual van compartir experiències personals amb l’ús de les xarxes socials.

Conclusió: Aquesta sessió ha estat molt positiva perquè la informació exposada ja s’havia treballat anteriorment, tot i que en aquesta ocasió s’aportava més detalls. L’eina escollida per exposar-ho, la presentació era molt esquemàtica, molt clara i amb un contingut accessible a la comprensió de la major part del grup. A l’hora de presentar-ho he fet servir un llenguatge senzill, aportant molts exemples de la vida quotidiana, i fent servir supòsits que els interpel·lava sense posar noms de ningú. A més han tingut temps d’exposar els seus dubtes i compartir situacions i experiències de risc viscudes o que coneixen. El grup es mostra molt motivat i amb moltes ganes de continuar aprenent eines i estratègies de gestió.

Primeres activitats del pla d’intervenció

Vaig iniciar el pla d’intervenció amb dues activitats per conèixer el punt de partida en relació als coneixements i usos que fan les persones amb Síndrome de Down de les xarxes socials.

La primera activitat va ser l’Avaluació inicial: Recollida i detecció dels coneixements que hi ha de base sobre les xarxes socials, com les utilitzen i quines eines i estratègies de seguretat apliquen.

Metodologia: Vaig distribuir a les persones participants de la càpsula formativa de xarxes socials un breu qüestionari per saber quin coneixement i ús previ tenen de les xarxes socials.

La segona activitat va ser l’A1: Dinàmica de conscienciació sobre la identitat digital.

Metodologia: Es va dur a terme una introducció a les diferències entre la identitat presencial i la identitat digital a les xarxes socials utilitzant el concepte de la “Finestra de Johari” de Joseph Luft i Harry Inghman (Welch, 2023) de forma molt bàsica i adaptada per facilitar la comprensió de les persones amb Síndrome de Down i discapacitat intel·lectual del centre. A continuació es va dur a terme una dinàmica de treball individual d’autoreflexió creant la seva pròpia “Finestra de Johari”. A continuació van treballar en parelles l’anàlisi de l’exercici desenvolupat per cada participant. Al finalitzar la sessió es va fer una posada en comú i una reflexió grupal.

Conclusions de les activitats desenvolupades: La comprensió general del grup és molt bàsica, cada element del qüestionari necessita una reformulació i repetició constant, requereixen molta interpretació i exemples molt simples. Els costa molt avançar individualment, sovint es bloquegen i requereixen atenció personal i guiatge. Aquests entrebancs fa que el ritme de les activitats s’alenteixi. Per tant, per a properes sessions, he de procurar que les dinàmiques i activitats siguin més adaptades a la capacitat del grup, perquè no arribin al sobre-esforç cognitiu i conseqüent desgast; i també per evitar la frustració i desmotivació.

Reflexions d’inici de la implantació del pla d’intervenció psicopedagògica

A l’inici de les pràctiques amb persones amb Síndrome de Down, vaig descobrir que hi havia diferents índex de coeficients intel·lectuals i pensava que potser seria interessant treballar més individualment en funció de les capacitats de cada persona.

A mesura que he anat passant més hores i dies amb grups i persones diferents i sobretot a l’iniciar la implantació del pla d’intervenció dissenyat consensuadament amb les responsables de formació del centre, la meva perspectiva ha anat canviat, he anat coneixent més les persones, comencem a tenir més confiança mútua per expressar-se ells/es i explicar-me com se senten i el que necessiten, i jo per anar sabent com introduir-me, saber donar-los suport i ser útil en definitiva. I he anat veient que la dinàmica d’aprenentatge no és tan individual sinó que treballen molt bé de forma col·laborativa, que els costa molt més entendre l’abstracte, o allò que no es veu, però si les explicacions arriben a la concreció i se’ls facilita exemples, especialment si ho poden experimentar o practicar ells/es mateixos/es, a poc a poc van comprenent, i és preciós veure aquella mirada d’haver assimilat un concepte, aquells ulls brillants!

D’altra banda, he tingut la sort de trobar-me amb un equip psicopedagògic molt professional, amb molta experiència i sensibilitat, que malgrat tenir molts fronts oberts i gestionar molts temes, sempre troben el temps per assessorar-me i donar-me un cop de mà, inclús més enllà de la seva jornada laboral. Els estic súper agraïda per tanta generositat, perquè l’aprenentatge que estic rebent és de l’experiència directa, per tant, no pot ser millor.

Sento que la meva experiència està sent molt enriquidora, tant a nivell acadèmic com a nivell humà i em sento molt afortunada.