A partir de l’anàlisi de les necessitats exposades per la responsable de formació d’ASTRID-21 en relació a la manca de recursos de material pedagògic i eines d’innovació psicopedagògiques, i donada la disponibilitat temporal per a dur a terme el disseny, implementació i avaluació del pla, s’ha prioritzat per impulsar una intervenció psicopedagògica dins de la càpsula formativa de xarxes socials, en la qual les persones participants tenen un espai de relació, formació i treball que els permet rebre suport i millorar aquells aspectes necessaris per la gestió del seu dia a dia de forma autònoma.
El Gobierno de España (2021) va presentar la “Carta de drets digitals“, la qual pretèn ser un conjunt de principis i drets per desenvolupar les polítiques per a la protecció dels drets en els entorns digitals. Tal com indica Martínez Calvo (2022): “entre aquests principis, s’inclou el compromís de combatre la bretxa digital per raó de discapacitat i de garantir l’accessibilitat dels entorns digitals a les persones amb discapacitat, tant des del punt de vista del disseny tecnològic com respecte dels seus continguts, assegurant que la informació relativa a les condicions legals els serveis sigui comprensible per a elles, així com el seu dret a l’educació digital”.
La societat en general ha experimentat l’obertura a un univers de possibilitats i oportunitats mitjançant les xarxes socials degut a les múltiples opcions de comunicació, oci, gestions, formació, intercanvi d’informació, etc. Les persones amb Síndrome de Down i amb altres discapacitats intel·lectuals en particular disposen gràcies a les xarxes socials múltiples avantatges com a eina de contacte per millorar les seves habilitats socials, per evitar el seu aïllament social i evitant el sentiment de soletat. No obstant, les xarxes socials presenten riscos elevats, com poden ser la ciberdelinqüència, la suplantació d’identitat, l’assetjament online, etc., així doncs, algunes famílies i professionals han optat per restringir o limitar l’accés a algunes o totes les xarxes socials a persones amb discapacitat intel·lectual, segons indiquen Gutierrez i Martorell (2011) citats a Martínez Calvo (2022). D’altra banda, la Comissió Europea mitjançant l’Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020 (p. 5) defineix l’accessibilitat com “l’accés de les persones amb discapacitat, en les mateixes condicions que la resta de la població, a l’entorn físic, al transport, a les tecnologies i els sistemes de la informació i les comunicacions (TIC), i a altres instal·lacions i serveis”. Així mateix d’acord al Parlament Europeu i del Consell (2019) les persones amb discapacitat intel·lectual es troben incloses entre les persones amparades dins del principi d’accessibilitat.
Així doncs, atenent les disposicions i directives públiques en relació al dret a l’accés a les plataformes digitals, i d’altra banda, les necessitats detectades en relació a eines, material i estratègies per fomentar l’ús de les xarxes socials de forma segura i responsable de les persones amb Síndrome de Down de la Fundació ASTRID-21; s’ha consensuat abordar mitjançant el pla d’intervenció psicopedagògic seguint l’enfocament conductista de Watson i Skinner, d’acord a Monereo Font (2003): “respectar el ritme d’aprenentatge de cada alumne, assegurant-li l’espai de temps que necessiti per a avançar” (p. 24), per donar suport a les persones amb SD en aconseguir una experiència digital segura i responsable en l’ús de les xarxes socials.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.