A l’inici de les pràctiques amb persones amb Síndrome de Down, vaig descobrir que hi havia diferents índex de coeficients intel·lectuals i pensava que potser seria interessant treballar més individualment en funció de les capacitats de cada persona.
A mesura que he anat passant més hores i dies amb grups i persones diferents i sobretot a l’iniciar la implantació del pla d’intervenció dissenyat consensuadament amb les responsables de formació del centre, la meva perspectiva ha anat canviat, he anat coneixent més les persones, comencem a tenir més confiança mútua per expressar-se ells/es i explicar-me com se senten i el que necessiten, i jo per anar sabent com introduir-me, saber donar-los suport i ser útil en definitiva. I he anat veient que la dinàmica d’aprenentatge no és tan individual sinó que treballen molt bé de forma col·laborativa, que els costa molt més entendre l’abstracte, o allò que no es veu, però si les explicacions arriben a la concreció i se’ls facilita exemples, especialment si ho poden experimentar o practicar ells/es mateixos/es, a poc a poc van comprenent, i és preciós veure aquella mirada d’haver assimilat un concepte, aquells ulls brillants!
D’altra banda, he tingut la sort de trobar-me amb un equip psicopedagògic molt professional, amb molta experiència i sensibilitat, que malgrat tenir molts fronts oberts i gestionar molts temes, sempre troben el temps per assessorar-me i donar-me un cop de mà, inclús més enllà de la seva jornada laboral. Els estic súper agraïda per tanta generositat, perquè l’aprenentatge que estic rebent és de l’experiència directa, per tant, no pot ser millor.
Sento que la meva experiència està sent molt enriquidora, tant a nivell acadèmic com a nivell humà i em sento molt afortunada.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.